Les primeres proteccions en l’escalada consistien en passar la corda per darrere de rocs. Ja es té constància que escaladors britànics de principis del segle vint feien servir còdols lligats amb cordes com a protecció per escalar als penya-segats.
Aquests tipus de protecció va anar evolucionant i al costat dels pitons, burins, espits... van aparèixer els tascons, els excèntrics, els friends... fent que l'escalada guanyés en seguretat. Això permet que als anys setanta es comenci a parlar d'escalada neta (clean en anglès), la que no deixa ancoratges fixos a la paret.
L'abús de tacs d'expansió i claus a les vies clàssiques, obertes amb menys peces i molt més compromís, juntament amb l'obertura de vies molt equipades, unes al costat de les altres sense espai ni sentit, potser siguin les raons que han fet que alguns escaladors cerquin una escalada menys agressiva amb el seu entorn i de més compromís: l’escalada neta.
Les Banyadores i Cèllecs
En un article del Guíndola (recull anual d'activitats de l'Agrupació Científico Excursionista de Mataró) de l'any 1965 l’Agustí Sanàbria parla de tres vies obertes a les Banyadores, en el que avui anomenem sector Clàssic.
Per altra banda en Manel Punsola en un article al Cingles (també de l'Agrupació Científico Excursionista) de l'any 1986 parla de les primeres escalades a Céllecs als anys cinquanta, les anomena textualment “l'autèntic inici de l'escalada a Mataró”. Són vies obertes amb escarpes de ferro, tacs de fusta i burins.
És a partir del vuitanta-quatre que les parets són equipades per a la pràctica de l'escalada esportiva. La zona guanya molta popularitat, inclús entre escaladors de fora del Maresme. No és casual perquè darrere hi ha una bona feina d'equipament, manteniment i divulgació per part dels escaladors assidus.
Cap al 2014 amb la Silvia Martinez, vàrem començar a fer algunes vies de les Banyadores sols fent servir material flotant (friends, tascons…). Després ens vàrem adonar que altres escaladors també ho feien. A ells i a tots els que practiquen escalada clean al Maresme va dedicat aquest treball. Intentarem esbrinar perquè en una zona ja equipada de fa tants anys per a l'escalada esportiva, ells hi pugen carregats de ferros/material i ignoren els ancoratges fixos.
